|
||
|
Carta d'un grup de catalans adreçada al president del Comitè de Peticions del Parlament Europeu, On. Sr. Vitaliano GEMELLI "Els
signants (i els adherits) d'aquesta carta, que s’ha enviat
aquest matí, dia 21 de juliol, per correu certificat i per correu
electrònic, al president del Comitè de Peticions del Parlament
Europeu, On. Sr. Vitaliano GEMELLI, en fan públic el text, i preguen
que se’n faci ressò als mitjans de comunicació. Aquesta entitat es complau a penjar l'esmentada carta a la seva web. Honorable
senyor Vitaliano GEMELLI Honorable senyor, Un grup de persones, no totes nascudes a Catalunya, hem decidit adreçar-nos a vós a la vista del gran impacte mediàtic que ha produït l’anunci de l’admissió a tràmit, per part de la comissió que vós presidiu, d’una petició relacionada amb la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya. En la nostra opinió –i sempre respectant la dels altres- serà benvingut que el Parlament Europeu s’interessi per la situació sociolingüística a Catalunya, tal com ja va fer amb motiu de la Resolució que va aprovar el Ple del Parlament Europeu l'11 de desembre de 1990, sobre la situació de les llengües a la comunitat i la de la llengua catalana, la ponent de la qual –com estem segurs que sabeu- fou l’actual comissària Mme. Viviane Reding. Demanem, però, que la nova iniciativa tingui cura de discernir què s’entén per “discriminació”, pràctica que els catalans hem patit en diverses i funestes ocasions de les històries d’Espanya i de França i davant de la qual, per aquesta mateixa raó, tenim una especial sensibilitat, vingui d’on vingui. Coneixedors del rebuig, per part del més alt tribunal de l’Estat espanyol -el Tribunal Constitucional- i del Centre de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (Ginebra), de sengles intents d’atribuir al Govern, a diferents administracions locals i al Parlament de Catalunya activitats i pràctiques discriminatòries, ens sorprèn que aquestes decisions no satisfacin els que tornen novament a l’ofensiva, aquesta vegada al Parlament Europeu. De tota manera, creiem convenient que vós disposeu del text de la decisió del Tribunal Constitucional, i també de l’informe de l’Estat espanyol, referents als dos procediments. En ambdós casos queda refermat el model de conjunció lingüística establerta per les autoritats democràtiques de Catalunya a les escoles públiques. Sovint les al·legacions de presumptes discriminacions contra els castellanoparlants compten amb una àmplia cobertura als mitjans de comunicació espanyols de tot signe polític, cobertura que no es repeteix quan se les declara infundades. Ens complau citar de l’esmentada Sentència del Tribunal Constitucional espanyol la frase següent: Este modelo de conjunción lingüística que inspira la Ley 7/1993, del Parlamento de Cataluña, es constitucionalmente legítimo en cuanto responde a un propósito de integración y cohesión social en la Comunidad Autónoma, cualquiera que sea la lengua habitual de cada ciudadano. El marc constitucional i estatutari atorga els mateixos drets a tots els habitants de Catalunya, al marge del fet que tinguin com a llengua habitual una o altra llengua oficial, o fins i tot una altra. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que té rang de llei orgànica estatal, estableix com a objectiu que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i deures pel que fa a les dues llengües oficials. Pràcticament tots els que tenen el català com a llengua familiar han après el castellà, i bona part dels que tenen el castellà com a llengua familiar han fet el mateix amb el català. El que caracteritza una població discriminada sol ser la seva marginació social, jurídica i política, la qual cosa no es pot dir en cap dels tres casos pel que fa als castellanoparlants a Catalunya, que (a) tenen un accés privilegiat a la premsa, la ràdio i la televisió –en la seva llengua-, (b) tenen l’empara activa dels tribunals (fins al punt que qui utilitza el català davant dels jutges es pugui sentir perjudicat, com s’ha vist fa escassament un mes a Vilanova i la Geltrú), i (c) tenen el suport de partits polítics d’àmbit estatal -com el que actualment governa a l’Estat amb majoria absoluta- que no creiem que dubtin a recórrer als tribunals en cas de qualsevol suposada il·legalitat efectuada per part de les autoritats a Catalunya. Sense voler interferir en la vostra tasca, voldríem posar-nos a la vostra disposició per tal assegurar que les afirmacions que us hagin arribat siguin contestades una a una. Per això, us demanem el text de la petició admesa a tràmit, i de qualsevol documentació annexa. Us desitgem un venturós estiu, i us saludem ben atentament. Barcelona, 20 de juliol de 2000 Signants d’aquesta carta: Aureli Argemí, secretari general del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) Emili Boix, president del Grup Català de Sociolingüística i professsor de la Universitat de Barcelona Enric Larreula, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Isidor Marí i Mayans, Director dels Estudis d’Humanitats i Filologia, Universitat Oberta de Catalunya Jordi Pujol Nadal, President de l'Associació Voluntariat Lingüístic Joan Pujolar, professor de la Universitat Oberta de Catalunya Joan Ramon Solé i Durany, secretari de la Fundació Catalunya Miquel Strubell, director de la Fundació Congrés de Cultura Catalana Joaquim Torres, membre de la Junta del Grup Català de Sociolingüística F. Xavier Vila i Moreno, Professor del Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona i Secretari del Centre de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB)
A més, s’hi adhereixen a tots els efectes les següents persones, que no han pogut desplaçar-se per tal de signar aquesta carta:
Joan Martí i Castell, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili Modest Reixach, professor de la Universitat de Vic Jordi
Solé i Camardons, sociolingüista i escriptor
Clica aquí per tornar a la llista.
|
