|
||||
La ministra Anna Birulés acaba de fer públic un descobriment sensacional. Resulta que el seu ministeri s’ha empescat un programa de subvencions amb diners del contribuent per promocionar la presència del castellà a internet. Fa poc va concedir a unes empreses afins al govern les dues noves televisions privades. Fins i tot, la senyora ministra ha organitzat un bonic sistema de concessió de beques relacionades amb la formació de professionals de noves tecnologies que entre altres condicions obliga els becaris a passar una temporadeta a Madrid. Instada a donar explicacions per la marginació total de les llengües altres dels seus programes, la senyora ministra ha revelat que tot plegat no és més que un astut estratagema: com és ben sabut, invertir diners en la promoció del castellà afavoreix directament l’ús i el coneixement del català, del gallec i del basc. O sigui que tranquils, que ella ens assegura que les disposicions del ministeri són en realitat una nova campanya de normalització lingüística del català. La senyora Birulés deu saber-ne molt, de noves tecnologies, però potser fluixeja en història —ai ai ai, les humanitats... Igual com ara ha passat amb internet, fa uns cinc-cents anys, catalans i valencians també vam ser capdavanters en la introducció d’una revolució cultural de gran abast: les primeres impremtes de la Península van establir-se a València i editaven sobretot en català i en llatí. Però ben aviat el naixent poder imperial —i absolut: els sona?— dels Àustries va arrossegar les nostres elits culturals cap a la cort castellana i cap a l’ús del castellà; ja se sap qui paga mana, i només la cort imperial tenia prou recursos per mantenir les indústries culturals del moment. El resultat és allò que, amb el permís dels especialistes, coneixem per Decadència cultural i literària: més de tres segles de migradesa cultural, amb desaparició del català dels canals de cultura, amb escassos creadors de relleu i de nul·la presència internacional. Xavier
Vila Clica aquí per tornar a la llista.
|
||||
